Bonita la vida, respira, respira, ¡respira!

C'est la vie.

Caus a terra molt avall, creus que no te'n sortiràs.

Però amb els mesos te n'adones que tornes a començar.

I a força de molt de caure i de tornar-te a aixecar, veus que les coses no canvien, 

però ja no ets qui eres abans.

Doncs he estat ja cinc o sis, i sóc el que ara tinc, no vull pensar en el que arribarà demà!

Llença't, cada instant és únic, no es repetirà.

Duermo y dejo la puerta abierta, por si acaso se te ocurre regresar.

Más raro fue aquel verano, que no paró de nevar...



"On ne voit bien qu'avec le cœur. L'essentiel est invisible pour les yeux."